JUSTÍCIA PER A COMPANYS

CARTA AL PRESIDENT MONTILLA

Benvolgut company José,

jo vaig presidir la Generalitat en nom de tots els catalans, institució que ara tu també presideixes, una tasca feixuga, però la més gratificant que puc imaginar. Vaig estimar aquest país com tu te l’estimes i vaig donar per ell tot, fins hi tot la vida, penso que tal com tu ho faries si la història es repetís, no?

El feixisme ens va guanyar molt covardament la partida i vam pagar un preu molt alt per la nostra derrota. Jo vaig perdonar els meus botxins però no els seus actes, els seus crims execrables. I el poble de Catalunya no ha de perdonar a qui no ha demanat perdó. No es pot oblidar que aquests colpistes van atemptar contra la nostra legalitat i van posar als seus peus una gegant catifa vermella amb la nostra sang, que encara no s’ha deixat de trepitjar.

Amic José, no podem permetre en aquest període democràtic, encara que la república no hagi tornat, que les mentides i les injustícies escrites a les farses de judicis franquistes passin a la història com veritats, perquè potser arribarà un moment que ningú podrà dir que allò és un insult per als lluitadors antifeixistes, perquè no hi haurà memòria.

Jo no vull un certificat de bona conducta, tinc la consciència molt tranquil·la. Ja he hagut de passar la vergonya per part del govern d’Espanya, de Catalunya i de la meva pròpia néta de rebre una declaració de reparació i reconeixement, on no consta el meu càrrec de president, una humiliació que ni jo, ni en Francesc, ni els nostres predecessors podem acceptar. No la celebreu, és un parany més, vosaltres ho sabeu i no hauríeu d’estar còmplices.

Només et demano que facis tot el possible, no tant sols per anul·lar el meu judici, sinó tots els judicis d’uns tribunals il·legals, que van dictar sentències des del cop d’estat feixista d’en Franco fins a la seva mort. No vull una revisió, no vull ser jutjat altra cop, no per mi, ja ho saps, sinó per Catalunya, que no es mereix aquest tracte insultant. No tingueu por, ja se que els hereus del franquisme segueixen presents, però si no exigiu justícia amb fermesa pensaran que es tracta d’una debilitat vostra i els ciutadans creuran que no esteu convençuts que la mereixem. Sense restablir el passat no hi haurà futur. Ja ha caducat el temps de les bones intencions, arriben els temps dels fets.

L’anul·lació dels judicis de tants companys i companyes que amb la seva generositat us van llegar el seu testimoni, és un deure, no els doneu l’esquena, ni a ells ni al monstre del feixisme, perquè el passat és tossut i hem d’estar alerta.

Jo ho faria per tu, pel càrrec que representes, i el poble de Catalunya també m’ho demanaria, no ho dubtis, perquè no es tracta de nosaltres sinó de l’honorabilitat de la Generalitat de Catalunya i dels ciutadans que representa.

Una abraçada de president a president,

Lluís.

CARTA AL PRESIDENT MONTILLA SOL·LICITANT UNA AUDIÈNCIA PER A DEMANAR L'ANUL·LACIÓ DEL JUDICI AL PRESIDENT COMPANYS.

Barcelona el 26 de gener de 2009


Molt Honorable Senyor
President de la Generalitat de Catalunya
Pl. de Sant Jaume, 1
08001 Barcelona


Molt Honorable Senyor,

Les persones i entitats que van ser distingides amb la Creu de Sant Jordi i altres entitats memorialistes que signem aquesta carta us demanen una entrevista en la qual volem exposar-vos la preocupació per la situació en què es troben les gestions per obtenir l’anul·lació del Procés del president Lluís Companys i Jover.

És un sentiment àmpliament compartit pel poble de Catalunya que aquesta situació no pot seguir com es troba després de més de 68 anys de l’ignominiós procés i del crim comès amb la seva mort pel fet ser el president de Catalunya.

Moltes vegades el Parlament s’ha pronunciat sobre la reparació del greuge comès contra el nostre poble en la persona del seu president, i ha demanant l’anul·lació del procés. La darrera vegada en què la nostra cambra legislativa ho va fer va ser el dia 2 d’octubre passat, allí acordà que la Generalitat fes “totes les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per l’anul·lació d’un judici que mai no s’hauria d’haver fet.”

En aquesta audiència us volem transmetre les nostres inquietuds i la petició que el govern del nostre poble emprengui accions decidides per tal d’aconseguir aquest acte de justícia amb el nostre president màrtir que vos heu succeït i amb aquest acte restituir no tan sols el greuge comès contra la seva persona, sinó envers tantes i tantes persones que com ell van patir aquell mateix oprobi. És una exigència de dignitat. La dignitat amb què sempre va actuar el nostre president i a la que no podem negligir.

Restant a la vostra disposició pel dia que assenyaleu per l’entrevista, us saludem.


Els firmants:

Associacions amb la Creu de Sant Jordi

Associació Pro Immolats per la Llibertat a Catalunya
Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya
Associació Catalana d'Ex Presos Polítics
Amical de Mathausen
Associació de Dones Juristes
Acció Cultural del País Valencià
Al Tall
Federació de Cors de Clavé
Fundació la Bressola de Catalunya Nord
Llibreria Ona
Òmnium Cultural
Tamaia, Dones Contra la Violència

Persones guardonades amb la Creu de Sant Jordi.

Montserrat Abelló i Soler
Moisès Broggi
Francesc Casares.
Neus Català
Isabel Steva “Colita”
Jordi Dauder
Carles Duarte i Montserrat
Henry Ettinghausen
Núria Feliu.
Josep Fontana
Avel·lí Ibáñez i Sensarrich
Lluís Martí Bielsa
August Gil Matamala
Joan Guinjoan
Jordi Mir i Parache
Josep Oriol Panyella i Cortes
Rosa Regàs
Marina Rossell
Teresa Rovira i Comes
Carme Sansa
Jordi Soler Galí “Toti Soler”
Toni Strubell i Trueta
Josep Termes
Ricard Torrents
Montserrat Trueta

Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya

Jordi Carbonell

Entitats memorialistes

Comissió de la Dignitat
UGT de Catalunya.
El Triangle Blau
Fòrum per la Memòria del País Valencià
L'Associació Memòria de Mallorca
Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat
Fil Roig
Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de l’Exili Republicà.
Associació de Ateos y Republicanos
Associació d'Antics Guerrillers Espanyols a França
Memorial Democràtic dels Treballadors i Treballadores de SEAT
Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona




JUSTÍCIA PER A UN PRESIDENT, JUSTÍCIA PER A MILERS DE CIUTADANS





Aquesta campanya de recollida de signatures per a l’anul·lació del judici del President Companys, entenem que només des de la força que confereix la unitat podrem portar-la cap endavant.

És aquesta campanya un deute moral que tenim, com a societat democràtica, amb en Lluís Companys i amb tots aquells que van ser sotmesos a consells de guerra il·legals, per uns tribunals il·legals, d’un règim il·legal, fruit d’un cop d’estat feixista. Per tot això, seria fonamental per a nosaltres, que aquesta iniciativa sigui també vostra i que tots plegats portem cap endavant aquesta justa reivindicació.

Ho hem de fer per Companys, per tots els lluitadors antifeixistes i per els milers de dones i homes anònims que mereixen, no un certificat, ni una revisió del seu judici, sinó l'anul·lació de tots els judicis franquistes per llei i per justícia.

Tots aquells col·lectius, associacions i entitats que vulguin donar suport a aquesta iniciativa poden fer-ho enviant un correu a justiciaCompanys@gmail.com.

Us quedem molt agraïts pel vostre recolzament.

PER QUÈ ARA?

És imperdonable que tot un President de la Generalitat de Catalunya, com és el cas de Lluís Companys i Jover, estigui marcat per un judici dut a terme per un tribunal franquista, que tan sols buscava la seva condemna a mort.

Mª Teresa Fernández de la Vega va prometre als catalans al 2004 que anul·laria el consell de guerra a Companys i que restabliria l’honor del que va ser afusellat al Castell de Montjuïc, el 15 d’octubre de 1940. Al 2008, ni Companys, ni tots aquells que van ser sotmesos a aquest judicis de la Dictadura han estat rehabilitats amb l’anul·lació de les seves Causes.

Després de la publicació de la coneguda com a Llei de la Memòria, continuem al mateix punt, però amb tristor, perquè veiem com es tanquen les portes a peticions que qualsevol estat democràtic hagués tingut el valor de satisfer. Per això, davant d’aquest greuge històric, no podem fer altra cosa que prendre la iniciativa amb aquesta recollida de signatures, amb la pretensió de fer difusió de la injustícia que pateix la figura del President Companys, i tots aquells que no sortiran mai als llibres d’història i que van tenir el mateix final.

És de Justícia que se anul·lin aquest judicis i és una vergonya per a un país, que diu que viu en democràcia, tenir al 2008 a representants del poble condemnats per l’aparell judicial-repressor franquista. Per tant exigim l’anul·lació del judici a Companys a aquells que aproven lleis tots el dies en el nostre nom, i si per fer-ho han de fer noves lleis o modificar-les, què es faci!

Lluís Companys va ser arrestat a França l’agost de 1940 per agents alemanys de la Gestapo i entregat a les autoritats franquistes. Va ser jutjat, sentenciat i afusellat sense dilació. Va refusar la bena als ulls i abans de morir va dir: Per Catalunya!!!.

Nosaltres diem: Per Companys!!!

SENTENCIA CONSELL DE GUERRA DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS

En la plaza de Barcelona a catorce de Octubre de mil novecientos cuarenta, reunido el Consejo de Guerra de Oficiales Generales para ver y fallar la presente causa instruida en procedimiento sumarísimo ordinario contra Luis Companys Jover, paisano, oído el Fiscal y Defensor.

RESULTANDO: Que el procesado Luis Companys Jover, de 58 años de edad, de estado casado, natural de Tarrós (Lérida) y profesión Abogado, desde su juventud siempre tuvo significación política izquierdista, con cuyo carácter fue elegido diputado varias veces, fundando el Partido de Esquerra Catalana de la que fue Jefe de minoria en las Cortes, proclamando en 1931 y en unión de Macià la República Catalana, llegando después a la presiden cia de la Generalidad desde la que en Octubre de 1934 proclamó el "Estat Català", lo que origina su prisión y condena por el delito de rebelión, pena de la que fue amnistiado en el año 1936, volviendo con tal motivo a ocupar la Presidencia de la Generalidad.

RESULTANDO: Que al producirse el Glorioso Movimiento Nacional, el 17 de julio de 1936, el procesado continuó en dicho cargo de Presidente de la Generalidad, oponiéndose decididamente al triunfo del Alzamiento a cuyo fin celebró reuniones en las Consejerias de la Generalidad de las que salió acordado el reparto de las armas que con profusión se hizo a los elementos frente-populistas para oponerse al Ejército Nacional, dirigiendo numerosas alocuciones alentadoras de la resistencia a la Causa Nacional y encauzando desde la propia Generalidad la lucha animada por medio de órdenes que transmitió a las fuerzas dependientes de su gobierno.

RESULTANDO: Que el procesado no puso remedio para reprimir los desórdenes, crímenes, asesinatos, robos, saqueos y depredaciones de toda clase, a que los elementos izquierdistas de dedicaron y que no sólo los toteró sino que con actuación más bien fueron favorecidos y alentados.

RESULTANDO: Que el procesado presidiendo el Gobierno de la Generalidad legisló ampliamente en toda clase de materias, inspirándose siempre en el afán de conseguir el triunfo de las izquierdas, llegando en este órden a incluso asumir facultades que nunca le correspondieron, organizando milicias armadas, con nombramientos expresos de Jefes militares, organización de la Industria de guerra, declaración de Plaza bloqueada de la de Barcelona, creación de Tribunales Populares, con distribuciones y nombramientos de funcionarios judiciales en consonancia con sus ideas políticas, organizando las patrullas de control a las que dispensó tal protección, no obstante los crímenes que cometían, que incluso hizo pasar, a su disolución, muchos de sus componentes al Cuerpo de Mozos de Escuadra, mantuvo inteligencia con organizaciones extranjeras favorecedoras de la rebeldia y finalmente dispuso incautaciones e intervenciones de bienes y bancarias.

RESULTANDO: Que huido a Francia el procesado, ante el avance de nuestras fuerzas, en dicha nación vecina continuó usando el título de Presidente de la Generalidad, haciendo propaganda de todas calses y manteniendo relaciones políticas con otros huidos con el fin de entorpecer al Gobierno Nacional. ECHOS PROVADOS

Vistos los autos siendo Vocal Ponente el Auditor de Brigada, don Adriano Coronel Velázquez.

CONSIRERANDO: Que asumido el poder legítimo del Estado por las Autoridades Militares que a partir del 17 de julio de 1936 se alzaron en cumplimiento de la misión atribuida al Ejército en su Ley constitutiva de deender la Patria contra enemigos tanto exteriores como interiores, que significaban los partidos y el llamado gobierno del Frente Popular, y que surgido así el Nuevo Estafo, la oposición armada contra el mismo origina la rebelión definida en el artículo 237 del Código de Justícia Militar.

CONSIRERANDO: Que del expresado delito es responsable en concepto de autor el procesado porquelos hechos que la Sentencia declara, ponen de manifiesto que los realizó en notoria compenetración ideológica con los propósitos perseguidos en la rebelión y para la consecución de los fines de ella por lo que incurrió en la responsabilidad que determina el citado artículo 237 en relación con el nº 2 del 238 del expresado Código de Justícia Militar. CONSIRERANDO: Que concurren en este caso, además de la destacada personalidad del procesado por el cargo que desempeñó, las circunstancias agravantes de trascendencia del delito y el daño causado con relación al servicio a los intereses del Estado y a los particulares a que se refiere el artículo 173 del Cófigo Castrense.

CONSIRERANDO: Que toda persona criminalmente responsable de un delito o falta lo es también civilmente, VISTOS los artículos citados y los demás de general aplicación, así como el número 2 del Grupo 1º del anexo a la orden de 25 de enero de 1940 (B.O. número 26) y Ley de Responsabilidades Políticas de 9 de febrero de 1939.

FALLAMOS , que debemos condenar y condenamos al ex-Presidente del disuelto Gobierno de la Generalidad catalana, Luis Companys Jover, como responsable en concepto de autor por adhesión del expresado delito de rebelión militar, a la pena de Muerte con accesorion legales caso de indulto y expresa reserva de la acción civil o responsabilidad de igual clase en cuantía undetermonada. Lo que por esta nuestra sentencia juzgando, pronunciamos, mandamos y firmamos Manuel González, Federico García Rivera, Fernando Giménez Sáenz, Rafael Latorre, Gonzalo Calvo, José Irigoyen y Adriano Velázquez.




Bonaventura Gassol amb Companys. Arxiu: Fototeca.cat


AL PRESIDENT COMPANYS

No digueu que ell és mort -no mor l'alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort -la mort és cosa
dels homes sense rels a l'infinit-,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l'herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort -la Mort seria
perdre's en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,
i es fa pols amb la terra que l'aferra,
no podem dir que és mort-, ell s'ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...

Bonaventura Gassol, 1947





Ex-libris Lluís Companys per ADOLF

FRAGMENT, AMB ELS ÚLTIMS MINUTS DE VIDA DE LLUÍS COMPANYS, EXTRET DE "VIDA I MORT DE LLUÍS COMPANYS", DE JOSEP M. POBLET.

Editorial Pòrtic,Col·lecció Nàrtex, edició 1976.

Amb aquestes, les primeres clarors del matí s’havien ensenyorit de la muntanya i del castell, quan uns números de la Guàrdia Civil van entrar en l’habitació on Companys, juntament amb el sacerdot, romania serè esperant la seva hora. Però el dia era inclement, inhòspit, i es pretenia una demora. Passaven els minuts i fou quan el President, més decidit que mai, es va adreçar a l’oficial, bo i preguntant en un gest: “Per què esperar?”

La resolució era presa i els guàrdies civils el van escortar mentre deixava la casa que li havia servit de presó. L’aire, més que fi, tallava com la fulla d’un ganivet en aquella matinada d’octubre. Van travessar el pati i el condemnat a mort va ésser conduït i lliurat a l’oficial de l’Exèrcit que comandava el piquet. Els passos de Companys eren greus, la mirada fixa a un firmament que s’anava aclarint a mesura que apuntava el sol. Res de res no li venia de nou d’aquella escena, per ell més que sabuda. Eren uns moments, uns segons, en què estava per damunt de tots els qui el voltaven i que a tots podia mirar de fit a fit. En aquells instants breus, brevíssims, era, més que no pas mai, l’home que creia en la seva terra, que tenia el sentit de la responsabilitat, que pensava en els ideals de sempre, uns ideals i uns sentiments que havia divulgat als quatre vents, d’una manera decidida i entusiasta. El President de Catalunya sabia que el mataven precisament per això, i sabia, a més, quina cosa era perdre una batalla, però també dels qui, ensems, creuen en el triomf final de la veritat. (...)

Ja es trobava situat davant la paret on havien de rebotre algunes de las bales. Havia de morir als fossats de Santa Eulàlia, atès que als de Santa Elena eren reservats als revoltats el 18 de juliol. Portava un vestit gris clar, ha explicat un dels testimonis. A més del sacerdot, no hi faltaven els representants del “Rondín de represión Bravo Montero”, amb el seu cap davant, els de l’Auditoria Militar, la Guàrdia Civil... Li volien tapar els ulls i en un gest s’hi va negar. Així podria contemplar els rostres de tots. ¿Per què privar-lo de la llum si la seva ànima, si tot ell estava amarat de claror? A mesura que transcorrien els segons, els instants, mentre el nerviosisme s’apoderava de l’oficial que dirigia el piquet i dels mateixos soldats, el rostre de Companys, en canvi, apareixia més seré, més clar, més ple de bondat que mai....És que no deixava de pensar en els seus, en el fill dissortat de qui continuava ignorant la seva sort; és que no deixava de pensar en Catalunya. I és per això que al moment de sonar la descàrrega, bo i alçant el braç, va poder pronunciar unes paraules d’acusació: “Mateu un home honrat!”. I encara aquestes altres d’afirmació: “Visca Catalunya!”

En escoltar-se els trets, es va sentir un crit de: “Visca la República!” donat pel coronel Ricart, pres, com hem dit, en una de les cel·les del castell.

Els trets van posar una nota tràgica en aquell matí de tardor, un dels més tristos de la història de Catalunya. El cos de Companys va caure de costat, en una contracció, com si es resistís a deixar la vida. És quan hom va veure que, d’una manera insospitada, les plantofes que portava mig posades se les havia apartat dels peus i ara tocaven terra catalana....

Van ésser pocs els trets que van anar adreçats al cos, i va caure malferit. L’oficial que comandava el piquet s’hi va apropar per a disparar el tret de gràcia. Ho va fer amb el pols incert, trèmul, nerviós, mentre ensems li va treure el mocador blanc d’habitud portava a l’americana i el va fer lliscar, dissimuladament, damunt la sang que ja li rajava i se’l va posar, sense ostentació, a la butxaca. Però l’escena, impensada, sorprenent, va tenir el seu delator, un capità de la Guàrdia Civil, i al cap de poc temps l’oficial va ésser objecte d’un Consell d’honor que el va separar de l’Exèrcit. Allunyat dels seus antics companys, va marxar a l’estranger....

Tot s’havia acabat, doncs, menys l’exemple, que ja s’ha dit que si els homes passen, els màrtirs queden.

ELS ÚLTIMS MINUTS DEL PRESIDENT COMPANYS. MATINADA 15 D'OCTUBRE DE 1940.