La presentación de la querella se producirá el 15 de octubre en Argentina en el marco de la causa abierta por la juez Servini contra los crímenes del franquismo. Este martes se cumplirán 73 años del fusilamiento del que fuera presidente de la Generalitat de Catalunya.
El 13 de agosto de 1940, la Gestapo detuvo al presidente de la Generalitat durante la República, Lluís Companys (ERC), en la Bretaña francesa. Su nombre estaba incluido en la lista de 800 personas que las autoridades franquistas habían entregado a la Alemania nazi para que fueran extraditados a España. El 29 de agosto de 1940, Companys fue entregado a España. Hasta el 3 de octubre, permaneció en la Dirección General de Seguridad (Puerta del Sol, Madrid) donde fue torturado hasta la saciedad. Fue entonces cuando lo trasladaron al castillo de Montjuic, utilizado entonces como prisión, donde sería juzgado el 14 de octubre. Tras un breve juicio fue condenado a morir fusilado. El 15 de octubre se ejecutó la condena.
Setenta y tres años después de su fusilamiento, Joan Tarda, en representación de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), presentará este martes 15 de octubre de 2013 una querella contra el Estado español por el fusilamiento del entonces presidente de la Generalitat ante la Justicia argentina en el marco de la querella contra los crímenes del franquismo que instruye la juez María Servini.
“Han pasado 73 años, sí. Estamos enterrando ya a los hijos de las víctimas de la Guerra Civil y la represión franquista, pero aún no ha habido Justicia. Por eso presentamos la querella”, explica aPúblico el diputado de ERC Joan Tardà, que añade que la formulación jurídica de la querella se basa en la consideración de que el Estado español cometió “crímenes contra la humanidad” y prueba de ello es que los asesinatos y fusilamientos cometidos por la dictadura formaban parte de “un plan sistemático de ejecuciones”.
Como prueba de este “plan sistemático de ejecuciones”, la querella que presentará Joan Tardá en Buenos Aires recogerá otros casos, como la ejecución de “dos diputados de la Generalitat de Catalunya y de más de 50 alcaldes catalanes”. “Nos basamos en la resolución de la ONU de 1946 que configuraba y catalogaba al Estado español como una dictadura fascista en origen y naturaleza”, prosigue Tardà.
Sentencia ilegítima, pero legal
La querella que presentará el martes ERC también recogerá una relación “muy completa” de los intentos realizados por la formación republicana para que la sentencia y el juicio celebrado a Companys sean declarados nulos. En este sentido, Tardà ha querido recordar a Público que su partido ha presentado en el Congreso hasta 13 iniciativas con tal fin y que la propia exvicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, prometió en 2004 “en el mismo lugar donde se fusiló a Companys” que el Gobierno socialista anularía la sentencia. Una promesa que, posteriormente, fue incumplida en la Ley de Memoria de 2007, que declara las sentencias franquistas ilegítimas, pero no nulas.
“El Estado español posfranquista trató de alejarse de su pasado incorporando todos los tratados y convenios de respeto a los derechos humanos de la ONU. Sin embargo, no ha cumplido con su obligación y hasta la propia ONU se lo ha recordado en su reciente visita a España. Creemos que tenemos pruebas más que suficientes para fundamentar esta querella por crímenes contra la humanidad porque estos, tal y como ha recordado la ONU, nunca prescriben”, añade Tardà.
Alemania y Francia, afectados
En el caso de que la Justicia argentina acepte tramitar la querella, ERC espera que la juez María Servini requiera tanto al Gobierno español como a los ministros del Interior y Justicia y a los gobiernos de Francia y Alemana “toda aquella documentación que pueda ser considerada como prueba para demostrar la tesis” que el partido político defiende: el asesinato de Companys se integra dentro de un delito contra la humanidad.
Asimismo, la querella incluirá una relación de personas dispuestas a declarar ante la Justicia argentina, entre las que se encuentran descendientes del propio Companys y varios historiadores. “Companys era un refugiado político que fue entregado por la Alemania nazi en colaboración con las autoridades de la Francia ocupada. Nosotros queremos que se investiguen esas pruebas documentales y que Argentina imparta la justicia que nos niega en España”, sentencia.
dilluns
EL PRESIDENT MONTILLA DÓNA PORTA AL CAS COMPANYS
El president Montilla en nom del Govern de Catalunya demana l'anul·lació del judici de Companys dins del marc de la "llei de la memòria", deixant el procés en via morta, ja que la llei no pot donar satisfacció a aquesta petició. A més diu que el poble de Catalunya ha perdonat. És molt arriscat parlar en nom de tothom, molts no han perdonat, ni cal fer-ho, ni tampoc necessitem cap certificat de bona conducta, ni que ens demanin perdó, el que cal es Justícia i aquesta vindria anul·lant el judici del president Lluís Companys i de la resta dels represaliats pel franquisme per llei i d'una vegada. Nosaltres no perdonem que s'hagi tramitat i acceptat un certificat humiliant per a qualsevol que hagi lluitat contra el feixisme, encara tenim dignitat.
Aquesta exhibició és voler quedar bé amb tothom, enganyant a la societat amb una declaració de principis impecable quan ja saben que aquesta exposició institucional no tindrà cap resposta positiva perquè una segona llei de punt final sota el nom de llei de la memòria ha fet un blindatge de la impunitat i ens ha traït altre cop.
La nostra impotència, la seva vergonya. Continuarà ...
Veritat, Justícia, Reparació.
COMUNICAT. 12 D'OCTUBRE DE 2009.
Després de les notícies publicades a diversos mitjans sobre el tema de l’anul·lació del judici del President Companys i sobre el “certificat de bona conducta” que serà entregat a la néta d’aquest, Justícia per a Companys exposa el següent:
Quan vam engegar la campanya de recollida de signatures per a l’anul·lació del judici del president Companys dirigint una carta al president Montilla amb la següent petició: “li demanem com a portaveu de tots nosaltres que faci arribar a les instàncies pertinents la nostra digne i justa petició”, no volíem dir que dins el que marca la inefable llei 52/2007, anomenada de la Memòria, es fes servir la via judicial i la revisió del judici com eina per a la seva anul·lació. Lamentem no haver estat més explícits per evitar aquests actes vergonyosos. No volem seure altre cop a la banqueta dels acusats al President Companys. A més ja sabem com han acabat altres recursos d’altres víctimes del franquisme: amb una negativa.
Si com s’ha informat, el dijous es celebrarà una sessió especial per tractar aquest tema esperem que encara estem a temps que el govern de la Generalitat demani al govern de l’estat que el consell de guerra fet a tot un poble sigui anul·lat per llei. El de Companys, el de milers de catalans i de ciutadans de tot l’estat des del 17 de juliol de 1936 fins a la mort del dictador.
No volem certificats de cap tipus per a les víctimes de la brutal repressió franquista, però menys un document que el mateix govern estatal ha dit que no té cap validesa jurídica ni serveix per a demanar cap tipus d’indemnització econòmica. Llavors quina és la funció d’aquest paper, si és un mecanisme per a tranquil·litzar la consciència d’un estat que no ha estat a l’alçada d’un estat democràtic per què no ha sabut complir amb els fonaments dels drets humans que són la veritat, la justícia i la reparació, és lamentable. Un estat que amb la maquilladora llei 52/07 ha abandonat a les víctimes de la dictadura feixista que ens va assolar durant 40 anys. O encara pot ser més pervers i s’ha inventat aquest document per a tapar la boca a les famílies que demanen justícia pels seus, aprofitant-se del seu desconeixement i la seva bona intenció.
Per això denunciem per inacceptable i humiliant l’entrega que es farà a Mèxic per part d’un ministre de l’estat i un conseller de la Generalitat del “certificat de bona conducta” del President Companys a la seva néta. A terres mexicanes no es trobaran amb el rebuig de persones molt properes al President, ni la del poble de Catalunya, ni la de tots els ciutadans de l’estat que es mostren contraris a aquests certificats i han donat suport a aquesta campanya.
La nostra tasca continua per què ens trobem en el mateix punt: no volem certificats, no volem revisions de judicis il·legals i il·legítims. Volem l’anul·lació de tots els judicis del franquisme per llei.
Per Companys, per totes les víctimes, per nosaltres.
TEXT DEL CERTIFICAT LLIURAT A LA NÉTA D'EN COMPANYS (on s'omet la seva condició de President de la Generalitat)
El ministre de Justícia del govern d’Espanya: Havent quedat acreditat que D. Lluís Companys i Jover va patir violència per raons polítiques i ideològiques, sent injustament condemnat a mort(les condemnes a mort són justes?)en compliment de sentència imposada per un il·legítim consell de guerra(la paraula correcte és il·legal), que es va desenvolupar sota acusació de delicte de rebel·lió i que va determinar la seva execució en moments dolorosos de la nostra història(un eufemisme cínic per anomenar una dictadura fruit d'un cop d'estat feixista), i vist que D. Lluís Companys i Jover té dret a obtenir la reparació moral(moltes gràcies! i que passa amb les reparacions oficials i legals?) que preveu la llei 52/2007, (llei de punt final) de 26 de desembre, mitjançant la qual la democràcia espanyola honra els qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura, expedeix a favor seu la present declaració de Reparació i Reconeixement Personal, en virtut del que disposa al paràgraf primer de l’article 4 de la citada llei, Madrid, 16 de juliol del 2009.
dimecres
CARTA AL PRESIDENT MONTILLA
Benvolgut company José,
jo vaig presidir la Generalitat en nom de tots els catalans, institució que ara tu també presideixes, una tasca feixuga, però la més gratificant que puc imaginar. Vaig estimar aquest país com tu te l’estimes i vaig donar per ell tot, fins hi tot la vida, penso que tal com tu ho faries si la història es repetís, no?
El feixisme ens va guanyar molt covardament la partida i vam pagar un preu molt alt per la nostra derrota. Jo vaig perdonar els meus botxins però no els seus actes, els seus crims execrables. I el poble de Catalunya no ha de perdonar a qui no ha demanat perdó. No es pot oblidar que aquests colpistes van atemptar contra la nostra legalitat i van posar als seus peus una gegant catifa vermella amb la nostra sang, que encara no s’ha deixat de trepitjar.
Amic José, no podem permetre en aquest període democràtic, encara que la república no hagi tornat, que les mentides i les injustícies escrites a les farses de judicis franquistes passin a la història com veritats, perquè potser arribarà un moment que ningú podrà dir que allò és un insult per als lluitadors antifeixistes, perquè no hi haurà memòria.
Jo no vull un certificat de bona conducta, tinc la consciència molt tranquil·la. Ja he hagut de passar la vergonya per part del govern d’Espanya, de Catalunya i de la meva pròpia néta de rebre una declaració de reparació i reconeixement, on no consta el meu càrrec de president, una humiliació que ni jo, ni en Francesc, ni els nostres predecessors podem acceptar. No la celebreu, és un parany més, vosaltres ho sabeu i no hauríeu d’estar còmplices.
Només et demano que facis tot el possible, no tant sols per anul·lar el meu judici, sinó tots els judicis d’uns tribunals il·legals, que van dictar sentències des del cop d’estat feixista d’en Franco fins a la seva mort. No vull una revisió, no vull ser jutjat altra cop, no per mi, ja ho saps, sinó per Catalunya, que no es mereix aquest tracte insultant. No tingueu por, ja se que els hereus del franquisme segueixen presents, però si no exigiu justícia amb fermesa pensaran que es tracta d’una debilitat vostra i els ciutadans creuran que no esteu convençuts que la mereixem. Sense restablir el passat no hi haurà futur. Ja ha caducat el temps de les bones intencions, arriben els temps dels fets.
L’anul·lació dels judicis de tants companys i companyes que amb la seva generositat us van llegar el seu testimoni, és un deure, no els doneu l’esquena, ni a ells ni al monstre del feixisme, perquè el passat és tossut i hem d’estar alerta.
Jo ho faria per tu, pel càrrec que representes, i el poble de Catalunya també m’ho demanaria, no ho dubtis, perquè no es tracta de nosaltres sinó de l’honorabilitat de la Generalitat de Catalunya i dels ciutadans que representa.
Una abraçada de president a president,
Lluís.
CARTA AL PRESIDENT MONTILLA SOL·LICITANT UNA AUDIÈNCIA PER A DEMANAR L'ANUL·LACIÓ DEL JUDICI AL PRESIDENT COMPANYS.
Barcelona el 26 de gener de 2009
Molt Honorable Senyor President de la Generalitat de Catalunya Pl. de Sant Jaume, 1 08001 Barcelona
Molt Honorable Senyor,
Les persones i entitats que van ser distingides amb la Creu de Sant Jordi i altres entitats memorialistes que signem aquesta carta us demanen una entrevista en la qual volem exposar-vos la preocupació per la situació en què es troben les gestions per obtenir l’anul·lació del Procés del president Lluís Companys i Jover.
És un sentiment àmpliament compartit pel poble de Catalunya que aquesta situació no pot seguir com es troba després de més de 68 anys de l’ignominiós procés i del crim comès amb la seva mort pel fet ser el president de Catalunya.
Moltes vegades el Parlament s’ha pronunciat sobre la reparació del greuge comès contra el nostre poble en la persona del seu president, i ha demanant l’anul·lació del procés. La darrera vegada en què la nostra cambra legislativa ho va fer va ser el dia 2 d’octubre passat, allí acordà que la Generalitat fes “totes les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per l’anul·lació d’un judici que mai no s’hauria d’haver fet.”
En aquesta audiència us volem transmetre les nostres inquietuds i la petició que el govern del nostre poble emprengui accions decidides per tal d’aconseguir aquest acte de justícia amb el nostre president màrtir que vos heu succeït i amb aquest acte restituir no tan sols el greuge comès contra la seva persona, sinó envers tantes i tantes persones que com ell van patir aquell mateix oprobi. És una exigència de dignitat. La dignitat amb què sempre va actuar el nostre president i a la que no podem negligir.
Restant a la vostra disposició pel dia que assenyaleu per l’entrevista, us saludem.
Els firmants:
Associacions amb la Creu de Sant Jordi
Associació Pro Immolats per la Llibertat a Catalunya Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya Associació Catalana d'Ex Presos Polítics Amical de Mathausen Associació de Dones Juristes Acció Cultural del País Valencià Al Tall Federació de Cors de Clavé Fundació la Bressola de Catalunya Nord Llibreria Ona Òmnium Cultural Tamaia, Dones Contra la Violència
Persones guardonades amb la Creu de Sant Jordi.
Montserrat Abelló i Soler Moisès Broggi Francesc Casares. Neus Català Isabel Steva “Colita” Jordi Dauder Carles Duarte i Montserrat Henry Ettinghausen Núria Feliu. Josep Fontana Avel·lí Ibáñez i Sensarrich Lluís Martí Bielsa August Gil Matamala Joan Guinjoan Jordi Mir i Parache Josep Oriol Panyella i Cortes Rosa Regàs Marina Rossell Teresa Rovira i Comes Carme Sansa Jordi Soler Galí “Toti Soler” Toni Strubell i Trueta Josep Termes Ricard Torrents Montserrat Trueta
Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya
Jordi Carbonell
Entitats memorialistes
Comissió de la Dignitat UGT de Catalunya. El Triangle Blau Fòrum per la Memòria del País Valencià L'Associació Memòria de Mallorca Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat Fil Roig Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de l’Exili Republicà. Associació de Ateos y Republicanos Associació d'Antics Guerrillers Espanyols a França Memorial Democràtic dels Treballadors i Treballadores de SEAT Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona
JUSTÍCIA PER A UN PRESIDENT, JUSTÍCIA PER A MILERS DE CIUTADANS
Aquesta campanya de recollida de signatures per a l’anul·lació del judici del President Companys, entenem que només des de la força que confereix la unitat podrem portar-la cap endavant.
És aquesta campanya un deute moral que tenim, com a societat democràtica, amb en Lluís Companys i amb tots aquells que van ser sotmesos a consells de guerra il·legals, per uns tribunals il·legals, d’un règim il·legal, fruit d’un cop d’estat feixista. Per tot això, seria fonamental per a nosaltres, que aquesta iniciativa sigui també vostra i que tots plegats portem cap endavant aquesta justa reivindicació.
Ho hem de fer per Companys, per tots els lluitadors antifeixistes i per els milers de dones i homes anònims que mereixen, no un certificat, ni una revisió del seu judici, sinó l'anul·lació de tots els judicis franquistes per llei i per justícia.
Tots aquells col·lectius, associacions i entitats que vulguin donar suport a aquesta iniciativa poden fer-ho enviant un correu a justiciaCompanys@gmail.com.
Us quedem molt agraïts pel vostre recolzament.
PER QUÈ ARA?
És imperdonable que tot un President de la Generalitat de Catalunya, com és el cas de Lluís Companys i Jover, estigui marcat per un judici dut a terme per un tribunal franquista, que tan sols buscava la seva condemna a mort.
Mª Teresa Fernández de la Vega va prometre als catalans al 2004 que anul·laria el consell de guerra a Companys i que restabliria l’honor del que va ser afusellat al Castell de Montjuïc, el 15 d’octubre de 1940. Al 2008, ni Companys, ni tots aquells que van ser sotmesos a aquest judicis de la Dictadura han estat rehabilitats amb l’anul·lació de les seves Causes.
Després de la publicació de la coneguda com a Llei de la Memòria, continuem al mateix punt, però amb tristor, perquè veiem com es tanquen les portes a peticions que qualsevol estat democràtic hagués tingut el valor de satisfer. Per això, davant d’aquest greuge històric, no podem fer altra cosa que prendre la iniciativa amb aquesta recollida de signatures, amb la pretensió de fer difusió de la injustícia que pateix la figura del President Companys, i tots aquells que no sortiran mai als llibres d’història i que van tenir el mateix final.
És de Justícia que se anul·lin aquest judicis i és una vergonya per a un país, que diu que viu en democràcia, tenir al 2008 a representants del poble condemnats per l’aparell judicial-repressor franquista. Per tant exigim l’anul·lació del judici a Companys a aquells que aproven lleis tots el dies en el nostre nom, i si per fer-ho han de fer noves lleis o modificar-les, què es faci!
Lluís Companys va ser arrestat a França l’agost de 1940 per agents alemanys de la Gestapo i entregat a les autoritats franquistes. Va ser jutjat, sentenciat i afusellat sense dilació. Va refusar la bena als ulls i abans de morir va dir: Per Catalunya!!!.
Nosaltres diem: Per Companys!!!
SENTENCIA CONSELL DE GUERRA DEL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS En la plaza de Barcelona a catorce de Octubre de mil novecientoscuarenta, reunido el Consejo de Guerra de Oficiales Generales para ver y fallar la presente causa instruida en procedimiento sumarísimo ordinario contra Luis Companys Jover, paisano, oído el Fiscal y Defensor.
RESULTANDO: Que el procesado Luis Companys Jover, de 58 años de edad, de estado casado, natural de Tarrós (Lérida) y profesión Abogado, desde su juventud siempre tuvo significación política izquierdista, con cuyo carácter fue elegido diputado varias veces, fundando el Partido de Esquerra Catalana de la que fue Jefe de minoria en las Cortes, proclamando en 1931 y en unión de Macià la República Catalana, llegando después a la presiden cia de la Generalidad desde la que en Octubre de 1934 proclamó el "Estat Català", lo que origina su prisión y condena por el delito de rebelión, pena de la que fue amnistiado en el año 1936, volviendo con tal motivo a ocupar la Presidencia de la Generalidad.
RESULTANDO: Que al producirse el Glorioso Movimiento Nacional, el 17 de julio de 1936, el procesado continuó en dicho cargo de Presidente de la Generalidad, oponiéndose decididamente al triunfo del Alzamiento a cuyo fin celebró reuniones en las Consejerias de la Generalidad de las que salió acordado el reparto de las armas que con profusión se hizo a los elementos frente-populistas para oponerse al Ejército Nacional, dirigiendo numerosas alocuciones alentadoras de la resistencia a la Causa Nacional y encauzando desde la propia Generalidad la lucha animada por medio de órdenes que transmitió a las fuerzas dependientes de su gobierno.
RESULTANDO: Que el procesado no puso remedio para reprimir los desórdenes, crímenes, asesinatos, robos, saqueos y depredaciones de toda clase, a que los elementos izquierdistas de dedicaron y que no sólo los toteró sino que con actuación más bien fueron favorecidos y alentados.
RESULTANDO: Que el procesado presidiendo el Gobierno de la Generalidad legisló ampliamente en toda clase de materias, inspirándose siempre en el afán de conseguir el triunfo de las izquierdas, llegando en este órden a incluso asumir facultades que nunca le correspondieron, organizando milicias armadas, con nombramientos expresos de Jefes militares, organización de la Industria de guerra, declaración de Plaza bloqueada de la de Barcelona, creación de Tribunales Populares, con distribuciones y nombramientos de funcionarios judiciales en consonancia con sus ideas políticas, organizando las patrullas de control a las que dispensó tal protección, no obstante los crímenes que cometían, que incluso hizo pasar, a su disolución, muchos de sus componentes al Cuerpo de Mozos de Escuadra, mantuvo inteligencia con organizaciones extranjeras favorecedoras de la rebeldia y finalmente dispuso incautaciones e intervenciones de bienes y bancarias.
RESULTANDO: Que huido a Francia el procesado, ante el avance de nuestras fuerzas, en dicha nación vecina continuó usando el título de Presidente de la Generalidad, haciendo propaganda de todas calses y manteniendo relaciones políticas con otros huidos con el fin de entorpecer al Gobierno Nacional. ECHOS PROVADOS
Vistos los autos siendo Vocal Ponente el Auditor de Brigada, don Adriano Coronel Velázquez.
CONSIRERANDO: Que asumido el poder legítimo del Estado por las Autoridades Militares que a partir del 17 de julio de 1936 se alzaron en cumplimiento de la misión atribuida al Ejército en su Ley constitutiva de deender la Patria contra enemigos tanto exteriores como interiores, que significaban los partidos y el llamado gobierno del Frente Popular, y que surgido así el Nuevo Estafo, la oposición armada contra el mismo origina la rebelión definida en el artículo 237 del Código de Justícia Militar.
CONSIRERANDO: Que del expresado delito es responsable en concepto de autor el procesado porquelos hechos que la Sentencia declara, ponen de manifiesto que los realizó en notoria compenetración ideológica con los propósitos perseguidos en la rebelión y para la consecución de los fines de ella por lo que incurrió en la responsabilidad que determina el citado artículo 237 en relación con el nº 2 del 238 del expresado Código de Justícia Militar. CONSIRERANDO: Que concurren en este caso, además de la destacada personalidad del procesado por el cargo que desempeñó, las circunstancias agravantes de trascendencia del delito y el daño causado con relación al servicio a los intereses del Estado y a los particulares a que se refiere el artículo 173 del Cófigo Castrense.
CONSIRERANDO: Que toda persona criminalmente responsable de un delito o falta lo es también civilmente, VISTOS los artículos citados y los demás de general aplicación, así como el número 2 del Grupo 1º del anexo a la orden de 25 de enero de 1940 (B.O. número 26) y Ley de Responsabilidades Políticas de 9 de febrero de 1939.
FALLAMOS , que debemos condenar y condenamos al ex-Presidente del disuelto Gobierno de la Generalidad catalana, Luis Companys Jover, como responsable en concepto de autor por adhesión del expresado delito de rebelión militar, a la pena de Muerte con accesorion legales caso de indulto y expresa reserva de la acción civil o responsabilidad de igual clase en cuantía undetermonada. Lo que por esta nuestra sentencia juzgando, pronunciamos, mandamos y firmamos Manuel González, Federico García Rivera, Fernando Giménez Sáenz, Rafael Latorre, Gonzalo Calvo, José Irigoyen y Adriano Velázquez.
Bonaventura Gassol amb Companys. Arxiu: Fototeca.cat
AL PRESIDENT COMPANYS
No digueu que ell és mort -no mor l'alosa, ni el gra de blat ni el roserer florit-, digueu només que el president reposa entre els braços materns, amorosit.
No digueu que ell és mort -la mort és cosa dels homes sense rels a l'infinit-, digueu només que té la boca closa i la cançó de l'herba sobre el pit.
No digueu que ell és mort -la Mort seria perdre's en el no-res, i aquell que un dia acaronà la pàtria amb el peu nu, i es fa pols amb la terra que l'aferra, no podem dir que és mort-, ell s'ha fet terra, i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu...
FRAGMENT, AMB ELS ÚLTIMS MINUTS DE VIDA DE LLUÍS COMPANYS, EXTRET DE "VIDA I MORT DE LLUÍS COMPANYS", DE JOSEP M. POBLET.
Editorial Pòrtic,Col·lecció Nàrtex, edició 1976.
Amb aquestes, les primeres clarors del matí s’havien ensenyorit de la muntanya i del castell, quan uns números de la Guàrdia Civil van entrar en l’habitació on Companys, juntament amb el sacerdot, romania serè esperant la seva hora. Però el dia era inclement, inhòspit, i es pretenia una demora. Passaven els minuts i fou quan el President, més decidit que mai, es va adreçar a l’oficial, bo i preguntant en un gest: “Per què esperar?”
La resolució era presa i els guàrdies civils el van escortar mentre deixava la casa que li havia servit de presó. L’aire, més que fi, tallava com la fulla d’un ganivet en aquella matinada d’octubre. Van travessar el pati i el condemnat a mort va ésser conduït i lliurat a l’oficial de l’Exèrcit que comandava el piquet. Els passos de Companys eren greus, la mirada fixa a un firmament que s’anava aclarint a mesura que apuntava el sol. Res de res no li venia de nou d’aquella escena, per ell més que sabuda. Eren uns moments, uns segons, en què estava per damunt de tots els qui el voltaven i que a tots podia mirar de fit a fit. En aquells instants breus, brevíssims, era, més que no pas mai, l’home que creia en la seva terra, que teniael sentit de la responsabilitat, que pensava en els ideals de sempre, uns ideals i uns sentiments que havia divulgat als quatre vents, d’unamanera decidida i entusiasta. El President de Catalunya sabia que el mataven precisament per això, i sabia, a més, quina cosa era perdre una batalla, però també dels qui, ensems, creuen en el triomf final de la veritat. (...)
Ja es trobava situat davant la paret on havien de rebotre algunes de las bales. Havia de morir als fossats de Santa Eulàlia, atès que als de Santa Elena eren reservats als revoltats el 18 de juliol. Portava un vestit gris clar, ha explicat un dels testimonis. A més del sacerdot, no hi faltaven els representants del “Rondín de represión Bravo Montero”, amb el seu cap davant, els de l’Auditoria Militar, la Guàrdia Civil... Li volien tapar els ulls i en un gest s’hi va negar. Així podria contemplar els rostres de tots. ¿Per què privar-lo de la llum si la seva ànima, si tot ell estava amarat de claror? A mesura que transcorrien els segons, els instants, mentre el nerviosisme s’apoderava de l’oficial que dirigia el piquet i dels mateixos soldats, el rostre de Companys, en canvi, apareixia més seré, més clar, més ple de bondatque mai....És que no deixava de pensar en els seus, en el fill dissortat de qui continuava ignorant la seva sort; és que no deixava de pensar en Catalunya. I és per això que al moment de sonar la descàrrega, bo i alçant el braç, va poder pronunciar unes paraules d’acusació: “Mateu un home honrat!”. I encara aquestes altres d’afirmació: “Visca Catalunya!”
En escoltar-se els trets, es va sentir un crit de: “Visca la República!” donat pel coronel Ricart, pres, com hem dit, en una de les cel·les del castell.
Els trets van posar una nota tràgica en aquell matí de tardor, un dels més tristos de la història de Catalunya. El cos de Companys va caure de costat, en una contracció, com si es resistís a deixar la vida. És quan hom va veure que, d’una manera insospitada, les plantofes que portava mig posades se les havia apartat dels peus i ara tocaven terra catalana....
Van ésser pocs els trets que van anar adreçats al cos, i va caure malferit. L’oficial que comandava el piquet s’hi va apropar per a disparar el tret de gràcia. Ho va fer amb el pols incert, trèmul, nerviós, mentre ensems li va treure el mocador blanc d’habitud portava a l’americana i el va fer lliscar, dissimuladament, damunt la sang que ja li rajava i se’l va posar, sense ostentació, a la butxaca. Però l’escena, impensada, sorprenent, va tenir el seu delator, un capità de la Guàrdia Civil, i al cap de poc temps l’oficial va ésser objecte d’un Consell d’honor que el va separar de l’Exèrcit. Allunyat dels seus antics companys, va marxar a l’estranger....
Tot s’havia acabat, doncs, menys l’exemple, que ja s’ha dit que si els homes passen, els màrtirs queden.
ELS ÚLTIMS MINUTS DEL PRESIDENT COMPANYS. MATINADA 15 D'OCTUBRE DE 1940.
